PRESENTADU IN TÀTARI SU ROMANZU NOU DE GIUSEPPE CORONGIU “S’INTELLIGÈNTZIA DE ELIAS" de Paolo Mugoni
Est istadu presentadu in Tàtari in sa libreria Messaggerie sarde su 9 de lampadas su romanzu nou de Giuseppe Corongiu. Custu est s'interventu chi apo fatu.
Su romanzu “S'intelligèntzia de Elias rapresentat unu passu a in antis in sas mùngias (fadigas) literàrias de s'autore, a pustis de una collida de contos, “Metropolitània e àteros contos tòpicos, distòpicos e utòpicos”, arribbat sa proa prus cumplessa, su romanzu S'intelligèntzia de Elias”, a rapresentare sa maturidade in s'iscritura literària de s'autore. Su romanzu, cun unu plot chi funtzionat a meravìllia e chi caturat su letore non petzi ca su contu est credìbile e bene organizadu, cun unu percursu declinadu a duas boghes, duos puntos de bista, su de su protagonista e su de sas ischedas de su coronellu Edoardo Curreli, ma ca s'iscritura protzedit lineare e cun un'istile narrativu simpre e cumplessu in su matessi tempus. Cumplessu ma non cumplicadu ca faghet impreu de una limba moderna, acurtzu a sa cuntemporaneidade, capatza de descrìere cun galania sos temas de sa tecnologia, de sa sotziedade 2.0, de s'eros e de s'amore e de sos limbàgios setoriales; in su matessi tempus cunsentit de ativare unu recùperu lessicale de ogni ala de sa Sardigna, ponzende a pare localismu e universalidade in sa prospetiva de una limba literària capatza de rapresentare sa Sardigna intrea.
S'autore in su libru rapresentat una sèrie de pessonàgios chi totus nois, a su mancu una bia in sa vida amus rugradu. Ognunu de custos benit rapresentadu a traessu de un'ispetzìficu limbàgiu chi los diferèntziat e los pintat in sa professione issoro, orientamentu polìticu e mescamente bisione de sa Sardigna. Che, a esèmpiu, su limbàgiu de Elias, chi impreat a s'ispissu su lèssicu de su giornalista e de s'utopia o su de su babbu, Professore Dessanay, chi impreat una modalidade de comunicatzione e de rapresentatzione ligados a sa traditzione ma a su matessi tempus trasseri ca faghet un'impreu retòricu de sas paràulas, sas chi medas de nois ant tentu modu de intèndere in buca a intelletuales e polìticos isolanos. In su romanzu b'at mescamente duos istiles literàrios, chi protzedint in parallelu ma chi sunt bene oridos/pintados, unu in su contadu de su protagonista e s'àteru in sas ischedas de su Coronellu de sos servìtzios segretos Edoardo Curreli, nou Mefistofele chi at a èssere totu su contu un'umbra semper presente in sos fatos de Elias/Faust.
Sas ocurrèntzias de su protagonista, Elias
Dessanay, sunt incarradas pro intreu in su destinu de sa Sardigna e de sos
sardos. Sa vida sua de giornalista e de òmine bessit a campu mescamente in sas dificurtades
chi at a dèvere afrontare e in su biàgiu metafòricu chi printzìpiat finas dae
sas primas pàginas. In su romanzu si
resessint a bidere totora aspetos de sa terra nostra chi atopant unu caminu pro
gasi nàrrere parallelu: de unu chirru s'autore disignat una Sardigna aurada,
lìbera de cunditzionamentos negativos, projetada cara a su bene comunu, punnada
a si liberare de sos cunditzionamentos negativos chi finas a como l'ant
caraterizada in manera grae, de s'àteru chirru sa cunservatzione de sa
subalternidade a traessu de sa folklorizzazione e una maleintendida
modernidade, ligada a su dennegu de s'identidade natzionale pròpia, a su
s'amparare in sos localismu mescamente pro cantu pertocat sa limba sarda, tirada a mastrucare
una sardidade istuigada(isterilizada), incapatza de fàghere movere e criare
cambiamentos beros cara a unu benidore mègius.
Pro cantu pertocat su gènere literàriu,
s'òpera est de difìtzile incuadramentu, s'autore difatis non si inbridigat in
un'ùnicu gènere ma nde rugrat paritzos. Podimus cramare su libru unu libru
grogu? Emmo, ca tenet unos cantos elementos de su grogu ma non petzi. Est unu
libru de fantascièntzia? Emmo, est fintzas unu libru de fantascièntzia, ma in
su matessi tempus est un'òbera de su totu assetiada in sa cuntemporaneidade a cara a
unu benidore meda acurtzu a nois.
Totu custu paret una trassa pro pòdere faeddare liberamente de su chi càpitat
in sas dies nostras. In su libru custu càpitat a s’ispissu.
S'intelligèntia de Elias est mescamente unu
romanzu polìticu chi tratat unas cantas temàticas, sas chi diversos iscritores
in limba sarda ant giai afrontadu sighende sos matessi percursos literàrios de
Pepe Corongiu. Faeddo de Antoni Cossu, chi pro primu, cun “Mannigos de
memòria”, at pensadu unu contu de fantapolitica in su cale sos pessonàgios, unu
grustu de emigrados, istracos de sa realidade de sa Sardigna bi torrant pro
bortulare su guvernu regionale assentadu dae polìticos incapatzos e
disonestos. In su verbale de sa
cummissione de su Prèmiu literàriu “Casteddu de sa fae” s'afirmat chi su
romanzu praghet pro su “richiamo utopico di una realtà rivoluzionaria nella
quale, una volta tanto i sardi appaiono protagonisti ed i loro rappresentanti
messi alla berlina (1982).
Custa ispiratzione utòpica, chi leat esempru
dae sa realidade cuntemporànea ma chi in calicunu modu la trassat in unu benidore
mègius, est unu modus literàriu chi agatamus fintzas in unas cantas òberas de
Gianfranco Pintore, comente a Nurai o Morte de unu presidente. In carchi
maneras si tenet s'impressione chi s'autore de su romanzu chi semus presentende,
e cun issu sos autores mentovados, si siant tumbados/atapados cun una realidade a issos
non zeniosa e chi pro custu apant chircadu “amparu” in sa fintzione literària,
cuntestu ue ant pòdidu fraigare cussa persighida cun fortza ma agatada petzi in
sas pàginas de sos romanzos issoro
Dia chèrrere serrare sa presentada mea cun una
frasia cuntènnida in su romanzu e chi a bisu meu rapresentat in manera
sintètica sa bisione polìtica de s'autore: “No est sa sardidade chi dat sensu a
sa vida ma s’umanidade chi agatas in Sardigna”. Annango deo: un'umanidade però prena
de sardidade.
Commenti