Apocalisse de s' ambiente. Sa
crisi climàtica diventat semper prus grae: parret pròpiu chi s'Apocalisse si
siat acurtziende, ma non devimus pèrdere su “printzìpiu (de) responsabilidade”,
comente nos at racumandadu su filosofu Hans Jonas e mescamente su “printzìpiu
(de) isperàntzia” de un'àteru filosofu, Ernst Bloch: lu devimus fàghere pro sos
giovanos. S'isperàntzia, difatis, benit oe dae cuddos chi sighint sa pelea de Greta
Thunberg. Non bisòngiat isceti s'apensamentare de su riscaldamentu
globale, de cale amus tratadu in sas intervistas a sos giòvanos de FfF, a
s'attivista de su Comitadu “No metano! Paola Pilisio e in s'introdutzione de
Ninni Tedesco, ma bisòngiat indiritzare s'ograda cara a sa terra nostra, sa
Sardigna e s'atuale cunditzione sua de perìgulu a càusa de sas atziones
foressidas de sa classe polìtica chi nche guvernat in Regione. Sunt annos
oramai chi s'ìsula nostra resurtat intre sas prus incuinadas de Itàlia, cun una
pertzentuale a beru arta de sitios chi torrant in sos gai narados SIN (Sitios
de interessu natzionale), acrònimu chi istat a indicare sas zonas incuinadas de
bonificare. Sas duas àreas individuadas in Sardigna cumprendent su territòriu
de su Sulcis-Igresiente e sa zona de Gùspini, a sud, e sa zona industriale de
Portu Turre a nord, 56.000 ètaros de territòriu arruinados dae fainas
industriales incuinantes meda (…)
Commenti