Abstrat editoriale di "Camineras" n.7 marzo 2020




Apocalisse de s' ambiente. Sa crisi climàtica diventat semper prus grae: parret pròpiu chi s'Apocalisse si siat acurtziende, ma non devimus pèrdere su “printzìpiu (de) responsabilidade”, comente nos at racumandadu su filosofu Hans Jonas e mescamente su “printzìpiu (de) isperàntzia” de un'àteru filosofu, Ernst Bloch: lu devimus fàghere pro sos giovanos. S'isperàntzia, difatis, benit oe dae cuddos chi sighint sa pelea de Greta Thunberg. Non bisòngiat isceti s'apensamentare de su riscaldamentu globale, de cale amus tratadu in sas intervistas a sos giòvanos de FfF, a s'attivista de su Comitadu “No metano! Paola Pilisio e in s'introdutzione de Ninni Tedesco, ma bisòngiat indiritzare s'ograda cara a sa terra nostra, sa Sardigna e s'atuale cunditzione sua de perìgulu a càusa de sas atziones foressidas de sa classe polìtica chi nche guvernat in Regione. Sunt annos oramai chi s'ìsula nostra resurtat intre sas prus incuinadas de Itàlia, cun una pertzentuale a beru arta de sitios chi torrant in sos gai narados SIN (Sitios de interessu natzionale), acrònimu chi istat a indicare sas zonas incuinadas de bonificare. Sas duas àreas individuadas in Sardigna cumprendent su territòriu de su Sulcis-Igresiente e sa zona de Gùspini, a sud, e sa zona industriale de Portu Turre a nord, 56.000 ètaros de territòriu arruinados dae fainas industriales incuinantes meda (…) 

Commenti