PRESENTADU IN TÀTARI SU ROMANZU NOU DE GIUSEPPE CORONGIU “S’INTELLIGÈNTZIA DE ELIAS" de Paolo Mugoni

 

Est istadu presentadu in Tàtari in sa libreria Messaggerie sarde su 9 de lampadas su romanzu nou de Giuseppe Corongiu. Custu est s'interventu chi apo fatu.

Su romanzu “S'intelligèntzia de Elias rapresentat unu passu a in antis in sas mùngias (fadigas) literàrias de s'autore, a pustis de una collida de contos, “Metropolitània e àteros contos tòpicos, distòpicos e utòpicos”, arribbat sa proa prus cumplessa, su romanzu S'intelligèntzia de Elias”, a rapresentare sa maturidade in s'iscritura literària de s'autore. Su romanzu, cun unu plot chi funtzionat a meravìllia e chi caturat su letore non petzi ca su contu est credìbile e bene organizadu, cun unu percursu declinadu a duas boghes, duos puntos de bista, su de su protagonista e su de sas ischedas de su coronellu Edoardo Curreli, ma ca s'iscritura protzedit lineare e cun un'istile narrativu simpre e cumplessu in su matessi tempus.  Cumplessu ma non cumplicadu ca faghet impreu de una limba moderna, acurtzu a sa cuntemporaneidade, capatza de descrìere cun galania sos temas de sa tecnologia, de sa sotziedade 2.0, de s'eros e de s'amore e de sos limbàgios setoriales; in su matessi tempus cunsentit de ativare unu recùperu lessicale de ogni ala de sa Sardigna, ponzende a pare localismu e universalidade in sa prospetiva de una limba literària capatza de rapresentare sa Sardigna intrea.

S'autore in su libru rapresentat una sèrie de pessonàgios chi totus nois, a su mancu una bia in sa vida amus rugradu. Ognunu de custos benit rapresentadu a traessu de un'ispetzìficu limbàgiu chi los diferèntziat e los pintat in sa professione issoro, orientamentu polìticu e mescamente bisione de sa Sardigna. Che, a esèmpiu, su limbàgiu de Elias, chi impreat a s'ispissu su lèssicu de su giornalista e de s'utopia o su de su babbu, Professore Dessanay, chi impreat una modalidade de comunicatzione e de rapresentatzione ligados a sa traditzione ma a su matessi tempus trasseri ca faghet  un'impreu retòricu de sas paràulas, sas chi   medas de nois ant tentu modu de intèndere in buca a intelletuales e polìticos isolanos. In su romanzu b'at mescamente duos istiles literàrios, chi protzedint in parallelu ma chi sunt bene oridos/pintados, unu in su contadu de su protagonista e s'àteru in sas ischedas de su Coronellu de sos servìtzios segretos Edoardo Curreli, nou Mefistofele chi at a èssere totu su contu un'umbra semper presente in sos fatos de Elias/Faust. 

Sas ocurrèntzias de su protagonista, Elias Dessanay, sunt incarradas pro intreu in su destinu de sa Sardigna e de sos sardos. Sa vida sua de giornalista e de òmine bessit a campu mescamente in sas dificurtades chi at a dèvere afrontare e in su biàgiu metafòricu chi printzìpiat finas dae sas primas pàginas. In su romanzu  si resessint a bidere totora aspetos de sa terra nostra chi atopant unu caminu pro gasi nàrrere parallelu: de unu chirru s'autore disignat una Sardigna aurada, lìbera de cunditzionamentos negativos, projetada cara a su bene comunu, punnada a si liberare de sos cunditzionamentos negativos chi finas a como l'ant caraterizada in manera grae, de s'àteru chirru sa cunservatzione de sa subalternidade a traessu de sa folklorizzazione e una maleintendida modernidade, ligada a su dennegu de s'identidade natzionale pròpia, a su s'amparare in sos localismu mescamente pro cantu  pertocat sa limba sarda, tirada a mastrucare una sardidade istuigada(isterilizada), incapatza de fàghere movere e criare cambiamentos beros cara a unu benidore mègius.

Pro cantu pertocat su gènere literàriu, s'òpera est de difìtzile incuadramentu, s'autore difatis non si inbridigat in un'ùnicu gènere ma nde rugrat paritzos. Podimus cramare su libru unu libru grogu? Emmo, ca tenet unos cantos elementos de su grogu ma non petzi. Est unu libru de fantascièntzia? Emmo, est fintzas unu libru de fantascièntzia, ma in su matessi tempus est un'òbera de su totu assetiada in sa cuntemporaneidade a   cara a  unu benidore  meda acurtzu a nois. Totu custu paret una trassa pro pòdere faeddare liberamente de su chi càpitat in sas dies nostras. In su libru custu càpitat a s’ispissu.

S'intelligèntia de Elias est mescamente unu romanzu polìticu chi tratat unas cantas temàticas, sas chi diversos iscritores in limba sarda ant giai afrontadu sighende sos matessi percursos literàrios de Pepe Corongiu. Faeddo de Antoni Cossu, chi pro primu, cun “Mannigos de memòria”, at pensadu unu contu de fantapolitica in su cale sos pessonàgios, unu grustu de emigrados, istracos de sa realidade de sa Sardigna bi torrant pro bortulare su guvernu regionale assentadu dae polìticos incapatzos e disonestos.  In su verbale de sa cummissione de su Prèmiu literàriu “Casteddu de sa fae” s'afirmat chi su romanzu praghet pro su “richiamo utopico di una realtà rivoluzionaria nella quale, una volta tanto i sardi appaiono protagonisti ed i loro rappresentanti messi alla berlina (1982).


Custa ispiratzione utòpica, chi leat esempru dae sa realidade cuntemporànea ma chi in calicunu modu la trassat in unu benidore mègius, est unu modus literàriu chi agatamus fintzas in unas cantas òberas de Gianfranco Pintore, comente a Nurai o Morte de unu presidente. In carchi maneras si tenet s'impressione chi s'autore de su romanzu chi semus presentende, e cun issu sos autores mentovados, si siant  tumbados/atapados cun una realidade a issos non zeniosa e chi pro custu apant chircadu “amparu” in sa fintzione literària, cuntestu ue ant pòdidu fraigare cussa persighida cun fortza ma agatada petzi in sas pàginas de sos romanzos issoro

Dia chèrrere serrare sa presentada mea cun una frasia cuntènnida in su romanzu e chi a bisu meu rapresentat in manera sintètica sa bisione polìtica de s'autore: “No est sa sardidade chi dat sensu a sa vida ma s’umanidade chi agatas in Sardigna”. Annango deo: un'umanidade però prena de sardidade.

 

 

Commenti